HISTORIA DE ROMA

ETAPES:

MONARQUIA:

Durant els dos primers segles d'existència de Roma, la ciutat va ser governada per reis. El rei, triat pel senat, concentrava tots els poders i era un càrrec vitalici. Seu era el màxim poder militar i religiós.

En aquest període el monarca Numa Pompilioinstaura segons la llegenda el calendari de 12 mesos, el poble es transforma en ciutat, el territori romà es divideix en districtes, es construeix el port de Ostia augmentant els interessos comercials cap al mar Tirrè (en el 509 a.C se signa un tractat entre Roma i Cartago).

Serà precisament l'any 509 a. de C. el de la fi de la Monarquia. En aquest any el rei Tarquino el Superb, que governava de forma autoritària i despòtica, és expulsat després d'una revolta.

REPÚBLICA:

Després de l'expulsió de l'últim rei, els romans van iniciar una nova forma de govern: la República.

A partir d'ara seran dos cònsols, triats per un any, els qui dirigiran la ciutat en acord amb el senat. Tant els cònsols com els membres del senat són patricis (membres de famílies nobles).

Els diferents integrants de l'aparell de govern (els dos cònsols, els pretores, els censors, els cuestors,...) són triats pels ciutadans de Roma. Als cònsols els trien els electors i als membres del senat els censors, que prèviament han estat triats pels electors.

Durant aquest període Roma es converteix en una potència el que li permet enfrontar-se a Cartago, contra els qui van mantenir tres guerres. La rivalitat romà i cartaginesa portarà a la destrucció de Cartago l'any 146 a. de C. durant la tercera guerra púnica.

En el període republicà l'exèrcit es converteix en professional i permanent.

Si bé l'organització política de Roma buscava garantir la convivència entre les diferents forces socials els enfrontaments entre plebeus i patricis són constants, en reclamar els primers més drets. Finalment, els plebeus sí podran triar als seus representants, els tribunos, que podran oposar-se a determinades decisions.

El final del període republicà està marcat per guerres civils i per l'enfrontament intern entre patricis i plebeus.

Després de l'assassinat de Juli César el 15 de març de l'any 44 a.C (els idus de març), i una vegada les seves reponsables són vençuts, es forma un nou triumvirat amb Octavio, Lépido i Marco Antonio.
Serà l'any 27 a. de C. quan Octavi, després de vèncer als seus rivals Lépido en el 36 a. de C. i a Marco Antonio en el 31 a.C, retorni la pau i es converteixi en el primer emperador. Encara que el senat segueix existint, Octavi August aconsegueix per a si mateix tot el poder. La república mort i neix l'Imperi.


IMPERI:


Aquest període comença l'any 27 a.C amb Octavio Augusto com a emperador i durarà fins a la desaparició de Ròmul Augústulo, l'últim emperador romà d'Occident, l'any 476 d. de C.

Durant aquesta etapa se superen les crisis socials i polítiques que el sistema republicà no va poder fer front.

Aquesta centralitzada forma de govern va tenir com a pilars a l'exèrcit, els funcionaris, l'exèrcit, i l'increment i millora de les vies de comunicació.

Els territoris conquistats per Roma aconsegueixen la seva màxima extensió.

Si ben el període abastat pels segles I i II d.C va ser conegut com Pax Romana, des del segle III d.C l'Imperi romà va patir una sèrie de crisis militars, polítiques i econòmiques causades entre altres aspectes per: el debilitament del poder de l'emperador, l'enfortiment del paper de l'exèrcit a les províncies, la pressió dels pobles germànics pel nord i dels parts i perses per l'est, els aliments comencen a escassejar i augmenten els seus preus,...

L'imperi sofreix un procés de ruralització de la població. És a dir, la població comença a traslladar-se al camp a causa de les dificultats de subsistència a les ciutats.

Per mantenir la pau a les fronteres, l'emperador Diocleciano va crear entre el 286 i el 293 d. de C. una nova forma de govern. la tetrarquia, en la qual existien dos emperadors un d'occidental i un altre oriental, cadascun d'ells amb un successor, el seu césar. En deixar Diocleciano el poder, s'inicia la lluita entre els seus successors quedant vencedor Constantino, que torna a unificar tot el territori romà.

Amb la mort de l'emperador Teodosio l'any 395 d.C l'imperi romà queda novament dividit, aquesta vegada entre els seus dos fills: Honorio(l'Imperi Occidental amb capital a Roma) i Arcadio (l'Imperi Oriental amb capital a Constantinoble). Ja mai més tornaran a unificar-se l'Imperi Occidental i l'Imperi Oriental.

Finalment les invasions del segle V d.C van afeblint l'Imperi Romano d'Occident fins que l'any 476 d. de C. el poble germànic dels Herulios enderroquen a Ròmul Augústulo, l'últim emperador de Roma, que comptava amb 10 anys d'edat.